creu
1 1 f. [LC] Instrument format per un pal clavat verticalment en terra, travessat per un altre d'horitzontal, on es feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
1 2 f. [LC] [RE] Creu en què Jesucrist fou clavat i mort. El davallament de la creu. La santa Creu. La vera Creu.
1 3 [LC] fer-se creus d'alguna cosa Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d'insòlit, d'extraordinari, d'increïble. Què dius ara? me'n faig creus que s'hagi casat.
2 f. [LC] [RE] Religió cristiana. Els missioners portaren la Creu al continent americà. Combatre per la Creu.
3 1 f. [LC] Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la seva vida. Tots portem la nostra creu. Aquest fill serà la meva creu. La creu que Déu m'ha enviat.
3 2 [LC] creu del matrimoni Expressió amb què hom significa els deures matrimonials.
4 1 f. [AR] Monument, objecte, que figura la creu on va morir Jesucrist. Una creu de pedra. Una creu d'argent. La creu de la parròquia. La creu pectoral del bisbe.
4 2 [AD] [AR] creu de terme Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s'acaba el terme d'un poble o d'una ciutat.
5 1 f. [AR] [LC] Figuració decorativa de la creu cristiana.
5 2 [HIG] creu alta Creu processional.
5 3 [AR] [HIG] creu de Malta Creu que té els quatre braços triangulars i iguals units al centre pels angles.
5 4 [AR] [HIG] [LC] creu de Sant Andreu Creu en forma de X.
5 5 [HIG] creu de tau Creu llatina abscissa a la qual falta l'extremitat superior.
5 6 [AR] [HIG] creu grega Creu que té els quatre braços iguals.
5 7 [AR] [HIG] creu llatina Creu que té el braç inferior més llarg que els altres i el superior, més curt.
5 8 [HIG] creu processional Creu posada a l'extrem superior d'un pal cilíndric.
6 f. [HIG] Condecoració en forma de creu o d'estel de quatre puntes usada per certs ordes corresponent a certes preeminències o distincions oficials. La Creu de Carles III. La Creu de la Legió d'Honor. Gran Creu.
7 1 f. [HIG] En heràld., peça fonamental que resulta de la unió del pal i de la faixa, que s'acostuma a qualificar de plena quan toca les vores de l'escut.
7 2 [HIG] creu estreta Creu plena reduïda a la meitat de la seva amplària.
8 1 f. [LC] Senyal o marca en forma de creu. Vet ací la llista dels subscriptors: els senyalats amb una creu ja han pagat.
8 2 [AF] creu de registre [o creu de puntura] Creu situada a cada marge d'un imprès, que dona raó de les diverses tintes i colors utilitzats en la impressió a més d'una tinta.
8 3 [LC] fer la creu a un mot escrit Indicar amb una creu que no compta, que ha d'ésser suprimit.
8 4 [LC] fer la creu a algú o a alguna cosa [o fer creu i ratlla a algú o a alguna cosa] No voler-ne saber res més. No em parlis mai més d'aquell brètol: ja li he fet creu i ratlla.
9 f. [LC] [MT] En màt., signe gràfic que indica l'operació de sumar (+) o la de multiplicar (x).
10 1 f. [LC] Lletra X.
10 2 f. [LC] Desena d'anys.
10 3 [LC] passades les quatre creus Passats els quaranta anys.
11 1 f. [HIG] [LC] creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte.
11 2 [LC] en creu loc. adj. a ) Disposat formant una creu. Dues fustes en creu reforçaven el fons de la cistella. A l'horitzó es veuen uns núvols en creu sobre un cel de color malva.
11 2 [LC] en creu loc. adj. b ) Estesos perpendicularment al cos, a costat i costat, s'aplica als braços. S'estava agenollat i amb els braços en creu.
12 1 f. [LC] [NU] Revers d'una moneda, que sovint porta gravada una creu. Jugar a cara o creu. Què vols? Cara o creu?
12 2 f. [NU] Revers d'una medalla.
12 3 f. [LC] [NU] Peça de moneda.
12 4 [LC] no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.
12 5 f. [AF] Cara del paper més rugosa i amb les fibres més curtes.
13 1 f. [LC] Part d'un instrument o d'un objecte que travessa formant creu l'eix o la part principal. La creu d'una àncora. La creu d'una espasa, d'una daga.
13 2 [AGF] [BO] [LC] creu d'un arbre Entreforc 1.
13 3 f. [AGR] [LC] Creuera 2.
13 4 f. [AR] [HIA] Forma que té la planta de moltes esglésies.
13 5 f. [AGR] Parell de bastonets entravessats dins el rusc per a sostenir les bresques.
13 6 f. [IT] Conjunt de dos o tres llistons, barretes, canyes o cordons entre els quals hom encreua els fils d'un ordit o les cordes d'un aparell jacquard a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l'operació de teixir.
13 7 [IT] prendre la creu Classificar els fils d'ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s'encreuin entre les dites barretes.
